Consulta catalana: Suspesa per Rajoy, anul•lada per Mas

Fes del 9N un dia de mobilització massiva
Només la lluita obrera i social pot garantir el dret a decidir


14/10/2014, Socialisme Revolucionari, CIT a l'estat espanyol

Rajoy suspèn la democràcia...

La suspensió per part del TC de la consulta del Govern català ha sigut una barbaritat. Mostra una vegada més la profunda manca de respecte de la classe dominant espanyola pels pobles de l'estat espanyol. Davant la possibilitat que el poble català exerceixi els seu dret democràtic a pronunciar-se sobre el seu futur polític, el govern del PP - amb tot el suport del PSOE - prohibeix la democràcia (per por al resultat, se suposa) i envia centenars d'antiavalots a Catalunya.


L'experiència actual suposa per a milions de catalans i espanyols una valuosa lliçó sobre en què consisteix la «democràcia» capitalista: «democràcia» sí, però només mentre serveixi al règim.

... i Mas l'anul·la

Però a més, aquesta experiència també serveix per a mosrar la naturalesa dels personatges i dels partits que han pretès liderar el moviment per la consulta - principalment CIU i Mas, que ja és un cadàver polític.

Tots els passos del gir «soberanista» d'Artur Mas sembla que han seguit un guió ben precís, guardant secrets sobre quin serà el següent, però deixant clar que en cap moment es plantaria cara a la veritat. En altres paraules, pel dret a decidir, cal «lluitar», mentre que aquesta lluita es doni dins dels límits de la legalitat capitalista (incloent la del TC, és clar).

L'anul·lació de la consulta convocada per al 9N és un punt d'inflexió, després del qual Mas i el seu entorn han quedat clarament en evidència. Per moltes consultes «alternatives» que convoquin, la seva capitulació davant la «legalitat» antidemocràtica del régim del 78 és evident i això no pot ser perdonat pel poble de Catalunya.

Contra la suspensió, l'anul·lació i l'austeritat: lluita obrera

D'altra banda està ERC. En principi, la seva posició de «desobediència» sembla correcta. Però és insuficient a l'hora de concretar-la i transformar-la en full de ruta clar i viable. En cap moment han plantejat una perspectiva clara de desobediència activa, més enllà de les concentracions i declaracions simbòliques. Una declaració d'independència per part del Parlament sona molt contundent però si no va acompanyada d'una mobilització social i obrera per a convertir-la en realitat, es converteix en paraules que se les emporta el vent. De declaracions parlamentàries hem vist moltes, però de canvis reals, pocs.

Per què tant CIU com ERC no estan disposats a portar el seu full du ruta a les últimes conseqüències? La resposta és senzilla: perquè suposaria saltar la legalitat del règim del 78, del propi sistema capitalista espanyol.

En l'imaginari d'aquests partits i líders no existeix una perspectiva o política que vagi més enllà del capitalisme, el sistema que reivindiquen, i la base fonamental de la qual forma part la negació del dret a decidir per als pobles de l'estat espanyol. El nacionalisme capitalista català sempre ha intentat instrumentalitzar els sentiments nacionals per a conseguir després, no la independència ni l'autodeterminació, sinó un tros més gran del pastís burgès espanyol. No creguem que aquesta vegada serà diferent.

Només la lluita de la classe treballadora pot garantir el dret a decidir. No a la «unitat nacional», sí a la unitat internacionalista de la clase treballadora.

Si volem plantar cara a la legalitat espanyola i lluitar fins a conseguir el dret a decidir, només ens podem basar en la nostra pròpia força: la de la classe treballadora, la del 99%, mobilitzada y organitzada. Les organitzacions obreres, moviments socials, CUP, EUiA, ICV, Podemos i sindicats haurien de formar un front per a convocar una campanya de mobilitzacions - de carrer i de vagues - per a plantar cara al TC.

La idea d'un front electoral «nacional» amb partits de retallades i d'austeritat ha de ser descartada immediatament per les organitzacions d'esquerres. El que cal és un front del 99%, armat amb una alternativa política i un pla per a lluitar per ella. En aquesta lluita, l'aliat clau del poble treballador català no pot ser la seva pròpia burgesia, sinó el poble treballador de la resta de l'estat, en lluita per una solució internacionalista i socialista a la misèria actual.


Per una confederació lliure i voluntària dels pobles de l'estat espanyol i de la Península Ibèrica, com a part d'una confederació socialista d'Europa.